Per fer referència a un element del text que ha aparegut anteriorment, de vegades s'utilitzen els participis esmentat, esmentada; mencionat, mencionada, o dit, dita (també susdit, susdita, en un registre més formal), que es poden col·locar davant o darrere del nom. Per exemple:  El nou espai de l [...]

Els sintagmes nominals amb article definit es poden utilitzar amb valor exclamatiu o interrogatiu en alguns contextos. Es poden trobar aquestes construccions en exclamatives directes o indirectes, o en subordinades que depenen de verbs interrogatius. Per exemple: La sort que té de tenir-te al seu [...]

Els participis es poden fer servir d'una manera aïllada, amb valor absolut, per indicar que un procés ha finalitzat i, per tant, no fan referència a accions que no han acabat. Per exemple: Arreglat el teulat, van decidir pintar la paret. Dit això, només falta agrair-vos l'interès demostrat [...]

En l'àmbit dels dispositius mòbils, s'usa la locució fer lliscar el dit amb el significat de desplaçar lleugerament la punta del dit per la pantalla, en sentit horitzontal o vertical. Generalment es fa lliscar el dit per la pantalla per passar pàgines, fotografies, etc. Per exemple: Per veure [...]

El verb arrossegar, en l'àmbit dels dispositius mòbils, indica que es mou de lloc un element de la pantalla desplaçant la punta del dit que hi fa pressió. Per exemple: Si arrossegues el giny del rellotge cap a la dreta veuràs la foto que fa de fons de pantalla. L'expressió arrossegar el dit, en [...]

Les formes anul·lar i anular tenen significats diferents. El mot anul·lar vol dir cancel·lar. Per exemple: Van anul·lar la reserva que havien fet. En canvi, anular té dos significats diferents: 'Quart dit de la mà'. Per exemple: S'ha fet un tall al dit anular. 'Forma d'anell'. Per exemple: El [...]

? Anireu al parc, veritat? Això ja t'ho havia dit, no?  [...]

Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de vós i vos. S'escriu vós quan és un pronom fort, com a fórmula de tractament: Vós m'ho heu dit, Com vós [...]

que la combinació hi ho no és possible, en general només es manté el pronom ho. Per exemple: Li he dit que portés allò a la cuina però al final no ho ha portat. Li he dit que posés això lligat amb un cordill, però em sembla que no ho ha posat. Una altra solució possible, quan el pronom ho representa [...]

Per designar l'acció de pressionar breument dues vegades seguides una zona de la pantalla amb la punta del dit, l'expressió adequada és fer doble toc (sobre/damunt/en/a).  Generalment es fa un doble toc sobre un element per obrir-lo o executar-lo. De vegades, fent un doble toc sobre la pantalla [...]